RESSENYA DEL LLIBRE “UN JOC DE PARAULES” de Tomás Moreno por Maite Tarrasa

Estándar

un joc de paraules

MÉS QUE UN JOC
Maite Tarrasa

Què passaria si, de sobte, un bon dia vas a treballar i no passa l’autobús ni cap cotxe, i t’adones que te trobes sol al món? Com reaccionaries si et veus en mig d’un tiroteig? Què sentiries en llegir els pensaments més íntims d’una xiqueta que no has conegut mai?
Aquests són alguns dels arguments que descobrirem al darrer llibre de l’escriptor Tomàs Moreno, deu reculls de relats breus i diversos entre si, tant per la temàtica com pel to i per la tècnica narrativa pensats per a l’ensenyament secundari.
Com si d’uns sil•logismes filosòfics es tractaren, els títols d’aquests reculls ens donen pistes sobre el contingut. Uns exemples només en són “El joc de la vida”, “La vida en joc” o “El joc dels somnis” que ens fan pensar en què la vida és un joc i, per analogia, un somni. També hi trobem “Paraules de la vida” o “Microparaules”, encapçalaments encadenats als anteriors i que tots ensems donen lloc i sentit al títol de l’obra, Un joc de paraules, publicada en la col•lecció Barraca de l’editorial Germania. Però Moreno no es conforma amb jugar amb ells només, sinó que també ens els presentarà mitjançant les seues composicions visuals que obren cada secció donant un sentit il•lustratiu al text.
Com he dit adés, la temàtica té un aire molt divers. La influència de Pere Calders amb Cròniques de la veritat oculta es reflexa a “El mòbil” o la influència d’Italo Calvino en “Un home de costums” amb Si una nit d’hivern un viatger. En totes dues històries, ensopeguem amb l’element fantàstic transformant una situació quotidiana en un episodi inquietant per al personatge, un episodi que viuen com una condemna, però que, al cap i a la fi, el seu creador mudarà en un final amable.
Una altra influència que hi veiem és la de Franz Kafka, ben visible al relat “La finestra”, on la veu narrativa ens sorprén bifocalitzant-se al seu torn, això és, amb dos tipus de narradors, sobtant-nos just en el punt d’inflexió de la trama. La dramàtica història que hi ha al darrere no deixarà indiferent ningú. Altres autors com Juan Ramón Jiménez, Juan Rulfo o Charles Bukowski també s’entreveuran en l’obra de Tomàs Moreno.
Seguidament, les quatre “Històries de Springfield” fan palés el gust del nostre escriptor per l’univers cinematogràfic, sobretot pel gènere negre. Aquests relats en realitat estan construïts a partir d’una focalització no massa habitual, és a dir, ens presenta una mateixa història retallada en quatre parts i explicada des de diferents prismes sempre projectant un tribut a Jerome David Salinger, Pite Detxer i Paul Auster. D’una altra banda, hi podem observar alguna picadeta d’ull a la sèrie de dibuixos animats “Els Simpson”.
Cal destacar, però, el relat “El penal” on l’autor ha volgut fer un homenatge als represaliats per la dictadura franquista i oblidats per la democràcia, com també al Monestir de Sant Miquel dels Reis, conegut ara per ser la seu de la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu, i que, paradoxalment, antany esdevingué presidi i lloc de tortures. A aquest relat independent, el segueix el recull “Paraules de la vida”, que descriu la tragèdia de la postguerra viscuda per la gent humil amb un sentit de l’humor de caire “berlangarià”.
D’una altra banda, unes reflexions sobre el passat amb els records guardats en una capsa serviran de base per escriure “Isabel Medina”, una història escrita amb un afecte especial fent un reconeixement a les dones del seu llinatge, dones que han fet front a la desaparició dels companys de generació, romanent cada vegada més aïllades i amb l’única companyia de la solitud, que els farà d’enllaç entre l’enyorança d’un passat i la realitat.
L’estil narratiu és tan eclèctic com les seues històries. De vegades, la seua escriptura és ràpida, tot i jugant amb els signes de puntuació amb la intenció d’introduir el lector en cada una de les seues narracions; d’altres, recorre a la síntesi per parlar sobre l’amor, emprant elements de ritme poètic ja que aquest, en paraules de l’autor, és “subtil i provocador”.
Tomàs Moreno Millàn és nascut a València. Llicenciat en Filologia Hispànica, ha estudiat també Magisteri. Durant molts anys s’ha dedicat a la docència ensenyant Educació Física, Valencià i Castellà a la capital del Túria. No s’acontenta només amb això i s’entrega, a més, a l’escriptura de relats i de poesia. Ha publicat dos llibres de poemes: un en castellà titulat Desde mi ático, i un altre en valencià titulat Inconformable. Forma part del grup poètic Abril 2005 amb el qual ha publicat el llibre col•lectiu Primer pas i és membre fundador de l’Associació cultural Tres Estacions amb la que ha editat dos llibres de relats també col•lectius: Entre azules y blancos i Ciutats de pas.

Maite Tarrasa

Anuncios

Confessions d’un escriptor: Tomàs Moreno

Estándar

tomas-moreno

http://www.morvedre.info/gent/confessions-dun-escriptor-tomas-moreno

http://tomasmoreno.blogspot.com.es/

Avui entrevistem Tomàs Moreno, un professor de valencià afeccionat a la poesia i als relats breus. Tomàs és, sobretot, un escriptor compromés amb la llengua del país, inquiet i provocador. Tres trets que solquen la seua obra de cap a cap. Membre fundador de l’associació cultural Tres Estacions, és un escriptor de frontera que escriu amb una clara intenció didàctica i que intenta que les pàgines de la seua lluita diària s’escriguen en valencià.

Júlia Rosa: Comencem parlant del poemari “Inconformable”, publicat a la col•lecció Lunara poesia de l’editorial Edicions Frutos del Tiempo, Elx. Es tracta d’un aplec de poesia amb trets avanguardistes, crepusculars i universalistes. Quins han estat els teus referents? Trobes que respon a la situació actual de crisi generalitzada?

Tomàs Moreno: Els meus referents van des de Garcia Lorca, Vicent Andrés Estellés al propi Bukowski, efectivament té una vocació d’universalitat i de vegades de recerca, m’agrada infiltrar-me en veus diverses, a vegades femenines i buscar què se sent dins de cada una. Com tu dius, és crepuscular perquè la meua poesia és una mirada enrere i sobretot es planteja constantment el pas del temps i la nostàlgia d’allò que ha passat o d’allò que no ha passat. La situació de crisi generalitzada ens fa ser pessimistes respecte al futur i el present el vivim amb  incredulitat i estupor. Cada dia creix en nosaltres la indignació per un món dominat per l’economia i la velocitat. De vegades, hem de parar un poc i tornar a mirar allò que hem viscut i allò que ens haguera agradat viure.

J.R.: “Un joc de paraules” és el teu últim llibre de narrativa, publicat en la col•lecció Barraca de l’editorial Germania. Es tracta d’un aplec de relats breus amb proposta didàctica, pensat per a l’ensenyament secundari. Els primers contes, aplegats sota el subtítol El joc de la vida tenen unes influències que els apropen a tres escriptors que tractaren l’element fantàstic d’una manera molt especial: Fran Kafka, Pere Calders i Italo Calvino. Per què el desassossec de l’individu se’ns amaga sota una aparença de quotidianitat i la rutina sempre acaba protegint-nos de la veritat oculta? Vivim en una societat de falsaris? Té futur una societat així?

T.M.: Els tres escriptors que anomenes han estat un referent per a la meua literatura, però sobretot, Kafka, quan vaig complir divuit anys vaig descobrir-lo en un recull de relats titulat “La muralla china”, aquesta va ser la meua lectura de capçalera durant molt de temps, desprès vaig continuar amb La Metamorfosi, El Procés fins a llegir-me tota la seua obra. En el meu poemari Inconformable li faig un homenatge amb un poema titulat El guardià de la porta i a més a més un personatge d’un altre és Milena. Efectivament els personatges d’El joc de la vida viuen una condemna on els esdeveniments els porten inexorablement a un final fatal, i res poden fer per a remeiar-ho. Intente buscar una lògica dins d’un món quasi fantàstic però que a la manera kafkiana és el propi transcórrer dels fets; la qual cosa ens va creant la sensació que és possible allò que estem llegint, la veritat oculta de Calders. Recorde la novel•la Si una nit d’hivern un viatger d’Italo Calvino que també va ser una lectura que m’impactà molt per la forma d’adreçar-se al lector com un personatge més, eixa “segona persona”. Eixa narrativa fluida jugant amb els signes de puntuació que amb tant d’èxit ha explorat Saramago. Aquesta obsessió per introduir el lector en l’obra també està en la meua narrativa, no és difícil trobar en cada una de les narracions un moment en el qual m’adrece al lector buscant la seua complicitat. Cada dia quan m’alce i mire la premsa em sembla que vivim en un món estúpid dominat per estúpids. No té futur una societat així si no som capaços de plantar-nos i d’exigir que aquells que ens governen a través de la mentida de la corrupció, la manipulació i del populisme (que ens denigra a cada moment) que se’n vagen i deixen camí per a altres persones que no miren la política com una manera de enriquir-se i medrar si no com una manera de servir a la societat durant un temps necessariament limitat.

J.R.: Pel que fa a la recuperació de la memòria històrica, has volgut destacar el relat “El penal”, ja que li dediques una secció per a ell a soles. Davant les recomanacions de les autoritats governamentals als professors de passar de puntetes sobre la contesa civil i les seues conseqüències, com en valores la pedagogia a les aules? Com s’acobla això amb la nova reforma educativa del Ministre Wert? Estem condemnats a repetir la nostra història?

T.M.: Fa poc he sentit una frase que respon a aquesta pregunta de forma molt clara: “ Hem de passar pàgina, però primer hem de llegir-la”. Allò que estem llegint a la premsa últimament sobre els joves del PP que sense rubor es fotografien fent gestos feixistes o amb símbols franquistes ens dóna la idea de fins a quin punt s’ha oblidat la nostra història i fins a quin punt se’ns ha oblidat el que van patir els nostres avantpassats lluitant per la llibertat. Aquest relat és un homenatge als que patiren la ignomínia de les tortures franquistes, però al mateix temps pretén posar en valor un monument que ha estat el gran oblidat de la ciutat de València, el Monestir de Sant Miquel dels Reis.

Lee el resto de esta entrada

Un joc de paraules, nuevo libro de Tomás Moreno

Estándar

PORTADA UN JOC DE PARAULESUn joc de paraules, nuevo libro de Tomás Moreno

Tomás Moreno

Tomás Moreno

editorial Germania.

La presentació és el dia 13 de juny a les 19.00 hores

Seu de la iNTERSINDICAL en València, c/Juan de Mena 18

SINOPSI
Els relats que componen Un joc de paraules formen un conjunt ben divers, tant per la temàtica com pel to i la manera de narrar-se. El llibre s’estructura en col·leccions amb diferents realitats i tècniques narratives, com per exemple Paraules viscudes on conta a manera d’episodis la seua pròpia experiència. Altres con El joc de la vida presenta un món quotidià que, gràcies a l’element fantàstic o d’un tomb en la trama o en la veu narrativa, esdevé terrible i abstracte com una condemna. Altres com Històries de Springfield s’articulen els relats de forma novel·lesca en una única història. En definitiva aquest llibre està ple de possibilitats narratives i d’arguments tant diferents, com imaginatius.

+ Enlaces

Estándar

http://www.aliciag.es/ Alicia García Nuñez

http://loslunesliterarios.blogspot.com.es/

http://www.ivoox.com/1-ciclo-jueves-tartana-audios-mp3_rf_1454935_1.html

http://www.ivoox.com/2-ciclo-los-jueves-la-tartana-audios-mp3_rf_1454889_1.html

http://libreriaprimado.blogspot.com.es/ LIBRERÍA PRIMADO (VALENCIA)

http://thekankel.blogspot.com.es/ ESCRITO EN EL VIENTO-JOSÉ ÁNGEL BARRUECO

http://ubertostabile.blogspot.com.es/ UBERTO STABILE

http://tomasmoreno.blogspot.com.es/ TOMÁS MORENO

http://antoniograciaoniria.blogspot.com.es/ (Antonio Gracia)

http://matuskaproject.wordpress.com

letrasenvena.com/

http://lasafinidadeselectivas.blogspot.com

elpicudoblanco.blogspot.com/

http://ocurrienfebrero.blogspot.com/ (Maribel Romero Soler)

http://palabrasfloresypaisajes.blogspot.com/ (Manuela Maciá)

http://www.alfonsoaguado.com

http://alfonsoaguado.blogspot.com/

http://www.agitadoras.com/

http://www.ivoox.com/jueves-tartana-2-12-10-audios-mp3_rf_446949_1.html

http://www.babab.com/

http://www.comentariosdelibros.com/

http://pagina.de/elcoloquiodelosperros

http://www.ivoox.com/carmen-tobes-letra-vena-audios-mp3_rf_527303_1.html

http://www.literaturas.info/revista.php

http://www.premiosliterarios.com/

http://www.escritores.org/

http://www.letralia.com/

http://www.llueveconmigo.blogspot.com.es/ Ignacio Fernández Perandones